Looks aren't everything. Believe me, I'm a model. | Cameron Russell | TED

0:00 Translator: Maria Solà Capella Reviewer: Blanca Busquets

0:15 Hola.

0:16 Em dic Cameron Russell,

0:18 i des de fa un temps

0:22 sóc model.

0:24 De fet, des de fa 10 anys.

0:28 Sento que hi ha una tensió incòmoda

0:31 a la sala ara mateix

0:33 perquè no hauria d'haver-me posat vestit.

0:35 (Riures) Per sort he portat un canvi de vestuari.

0:39 Aquest és el primer canvi de vestuari en un escenari de TED,

0:43 així que crec que sou molt afortunats de veure-ho.

0:46 Si alguna dona s'ha esgarrifat de debò quan he sortit,

0:49 no cal que m'ho digui ara, ja ho veuré després al Twitter.

0:51 (Riures) També penso que sóc bastant privilegiada

0:59 per poder canviar el que penseu de mi

1:02 en tan sols 10 segons.

1:05 No tothom té la oportunitat de fer-ho.

1:08 Aquests talons són molt incòmodes,

1:10 que bé que no els hagi de dur.

1:14 La pitjor part és posar-me aquest jersei pel cap,

1:16 perquè és quan us rieu de mi,

1:17 així que no feu res mentre me'l posi pel cap.

1:22 Bé.

1:25 I per què he fet això?

1:28 Ha sigut estrany.

1:31 Bé, espero que no tan estrany com aquesta fotografia.

1:40 La imatge és poderosa,

1:43 però també superficial.

1:48 Acabo de transformar totalment el que pensàveu de mi en sis segons.

1:52 I en aquesta fotografia,

1:54 encara no havia tingut cap xicot en la vida real.

1:57 Estava molt incòmoda i el fotògraf

1:59 em deia que arquegés l'esquena i posés la mà

2:02 sobre el cabell d'aquell noi.

2:06 I, a part de la cirurgia, és clar,

2:08 o del bronzejat falç que m'havia fet dos dies abans per la feina,

2:11 hi ha molt poques coses que podem fer per transformar el nostre aspecte,

2:15 i el nostre aspecte, tot i que és superficial i immutable,

2:18 té un gran impacte en les nostres vides.

2:23 Així que avui, per mi, ser intrèpida significa ser honesta.

2:27 I estic sobre aquest escenari perquè sóc model.

2:30 Estic sobre aquest escenari perquè sóc una dona bonica i blanca

2:34 i a la meva indústria d'això en diem una noia sexy.

2:37 I contestaré a les preguntes que la gent sempre em fa,

2:39 però amb un gir honest.

2:41 La primera pregunta és, com et vas convertir en model?

2:44 I sempre dic simplement, "Oh, em van trobar", però això no significa res.

2:47 La verdadera raó per la que em vaig convertir en model

2:50 és perquè vaig guanyar una loteria genètica i sóc la receptora d'un llegat,

2:54 i potser us pregunteu què és un llegat.

2:56 Bé, durant els últims segles

2:59 hem definit la bellesa no tan sols com a salut i joventut

3:04 i simetria que és el que estem programats biològicament per admirar,

3:08 sinó també com a figures altes i esveltes,

3:11 feminitat i pell blanca.

3:15 I aquest és el llegat que es va construir per mi

3:16 i és un llegat del qual me n'he aprofitat.

3:19 Sé que hi ha gent al públic

3:21 que són escèptics ara mateix

3:23 i potser hi ha alguns "fashionistas" que diran

3:25 "Espera.

3:25 Naomi.

3:26 Tyra.

3:26 Joan Smalls.

3:27 Liu Wen." Primer, lloo els vostres coneixements sobre models.

3:30 Molt impressionant.

3:31 (Riures) Però desgraciadament us haig d'informar que el 2007,

3:36 un estudiant de doctorat molt inspirat de la Universitat de Nova York va contar

3:39 totes les models de la passarel·la, cada una de les que va ser contractada

3:43 i de les 677 models contractades,

3:46 només 27, o menys del quatre per cent, no eren blanques.

3:50 L'altra pregunta que la gent sempre em pregunta és

3:52 "Puc ser model quan sigui gran?"

3:54 I la primera resposta és, "No ho sé, no estic a càrrec d'això".

3:57 Però la segona resposta i el que realment vull dir a aquestes nenes és,

4:02 "Per què?" Saps què?

4:03 Pots ser qualsevol cosa.

4:04 Podries ser la Presidenta dels Estats Units,

4:06 o l'inventora del pròxim Internet,

4:07 o una poeta cirurgiana cardiotoràcica ninja,

4:10 que seria genial, perquè series la primera".

4:13 (Riures) Si després d'aquesta increïble llista encara diuen,

4:17 "No, no, Cameron, jo vull ser model,"

4:18 llavors dic, "Sigues la meva cap".

4:21 Perquè jo no m'encarrego de res,

4:22 i tu podries ser la cap de redacció de la Vogue americana

4:24 o la directora de H&M, o la pròxima Steven Meisel.

4:28 Dir que vols ser model quan siguis gran

4:30 és el mateix que dir que vols guanyar la loteria quan siguis gran.

4:33 Està fora del teu control, i és increïble,

4:37 i no és una carrera professional.

4:39 Ara us demostraré 10 anys de coneixement de model acumulat,

4:43 perquè, a diferència dels cirurgians cardiotoràcics,

4:45 es pot condensar en un moment.

4:48 Així que si el fotògraf està just aquí

4:51 i la llum està allà, com un bonica HMI,

4:53 i el client diu, "Cameron, volem una foto caminant,"

4:54 bé doncs aquesta cama va primer, maca i llarga,

4:56 aquest braç va endarrere, aquest braç endavant,

4:58 el cap està a tres quarts i tu només vas endavant i endarrere,

5:01 només s'ha de fer això i llavors mires als teus amics imaginaris,

5:03 300, 400, 500 vegades.

5:07 (Riures) Sortirà alguna cosa així.

5:11 (Riures) Amb sort una mica menys estranya que la del mig.

5:15 No sé que va passar allà.

5:18 Desafortunadament, després d'haver anat a l'escola,

5:20 tenir un currículum i fer algunes feines,

5:21 ja no pots dir res més,

5:22 ja que si dius que vols ser la Presidenta dels Estats Units,

5:26 però al teu currículum hi posa "Model de roba interior: 10 anys",

5:28 la gent et mirarà de forma estranya.

5:30 Una altra pregunta que la gent sempre em pregunta és,

5:32 "Retoquen totes les fotos?"

5:33 I sí, gairebé retoquen totes les fotos,

5:34 però això només és una petita part de tot el que passa.

5:38 Aquesta va ser la primera foto que em vaig fer,

5:41 i també va ser la primera vegada que em vaig posar un biquini,

5:44 ni tan sols havia tingut la meva primera regla encara.

5:46 Ja sé que això és molt personal, però

5:48 era una noia jove.

5:49 Així és com era jo amb la meva àvia tan sols uns mesos abans.

5:53 Aquesta sóc jo el mateix dia que aquesta foto.

5:56 La meva amiga va poder venir amb mi.

5:57 Aquesta sóc jo en una festa de pijames uns

5:59 dies abans de fer-me fotos per la Vogue francesa.

6:01 Aquesta sóc jo amb l'equip de futbol i a la revista V.

6:06 I aquesta sóc jo avui.

6:07 I espero que el que veieu és que

6:09 aquestes fotos no són fotos meves.

6:11 Són construccions, són construccions fetes per un grup de professionals,

6:16 perruquers, maquilladors, fotògrafs, estilistes

6:19 i tots els seus assistents i preproducció i postproducció,

6:21 ells han construït això.

6:22 Aquesta no sóc jo.

6:24 Val, una altra pregunta que la gent sempre em fa és,

6:26 "Aconsegueixes coses de franc?"

6:29 Sí que tinc massa sabates amb un taló de 20 centímetres que no em puc posar mai,

6:32 excepte abans, però les coses de franc que aconsegueixo

6:36 són les coses de franc que aconsegueixo a la vida

6:38 real i això és del que no ens agrada parlar.

6:39 Jo vaig créixer a Cambridge

6:41 i un dia vaig entrar en una botiga i m'havia deixat els diners

6:43 però em van donar el vestit de franc.

6:46 Quan era adolescent, anava amb cotxe amb una amiga

6:48 que era molt mala conductora i es va passar un semàfor en vermell i, és clar,

6:50 ens van parar, tot el que vam necessitar va ser un "Ho sento, agent,"

6:54 per poder continuar el nostre camí.

6:57 I he aconseguit aquestes coses de franc per la meva aparença,

7:00 no per qui sóc, i hi ha gent que paga

7:03 per la seva aparença i no per qui són.

7:05 Visc a Nova York, i l'any passat,

7:07 de 140.000 adolescents que van ser parats i registrats,

7:11 el 86 per cent eren negres i llatins,

7:13 i la majoria eren homes joves.

7:15 Tan sols hi ha 177.000 homes negres i llatins a Nova York,

7:19 així que per ells, no és qüestió de, "Em pararan?"

7:22 sinó de "Quantes vegades em pararan?

7:24 Quan em pararan?" Quan investigava aquesta conferència,

7:26 vaig descobrir que de totes les noies de 13 anys dels Estats Units,

7:30 al 53 per cent no els agrada el seu cos,

7:33 i aquest número puja al 78 per cent quan arriben als 17.

7:36 La última pregunta que la gent em fa és,

7:40 "Com és ser model?"

7:41 I crec que la resposta que busquen és,

7:44 "Si ets una mica més prima i tens el cabell més brillant,

7:47 estaràs molt contenta i seràs fabulosa".

7:49 I quan estem entre bastidors, donem una resposta

7:52 que potser fa que sembli això.

7:53 Diem, "És genial viatjar,

7:56 i és genial poder treballar amb gent creativa, inspirada i apassionada".

8:00 I aquestes coses són veritat, però només són la meitat de la història,

8:03 perquè el que no diem mai davant de la càmera,

8:05 el que no he dit mai davant de la càmera,

8:08 és, "Sóc insegura".

8:10 I sóc insegura perquè haig de pensar

8:11 en la meva aparença cada dia.

8:14 I si mai us pregunteu,

8:18 "Si tinc les cuixes més primes i el cabell més brillant seré més feliç?"

8:22 tan sols heu de conèixer un grup de models,

8:24 perquè tenen les cuixes més primes, el cabell més brillant i la roba més maca,

8:27 però probablement són les dones més insegures físicament de tot el planeta.

8:32 Així que quan escrivia aquesta conferència, vaig trobar molt difícil

8:34 trobar un equilibri honest, perquè per una banda

8:37 em sentia molt incòmoda per sortir aquí i dir,

8:40 "Mireu, he rebut totes aquests avantatges d'una baralla

8:42 de cartes ordenada al meu favor",

8:43 i també em sentia molt incòmoda si continuava dient,

8:46 "i no sempre em fa sentir feliç".

8:49 Però el més difícil va ser desfer un llegat

8:53 d'opressió de gènere i racial

8:55 quan jo en sóc una de les beneficiàries més grans.

8:58 Però també estic contenta i em sento honrada d'estar aquí dalt

9:01 i crec que ha sigut genial que hagi pogut venir

9:04 abans que hagin passat 10,

9:05 20 o 30 anys i hagi tingut més experiència en la meva carrera,

9:08 perquè potser llavors no explicaria la història de

9:10 com vaig aconseguir la meva primera feina,

9:11 o potser no explicaria la història de com vaig pagar la universitat,

9:14 cosa que sembla molt important ara.

9:17 Si se'n pot treure alguna cosa d'aquesta conferència, espero que sigui

9:19 que tots ens sentim més còmodes reconeixent

9:22 el poder de la imatge en els nostres èxits

9:26 i en els nostres fracassos.

9:28 Gràcies.

9:30 (Aplaudiments)